dimarts, 13 d’octubre de 2009

SORTIDA AL CARLIT AMB LA COLLA DELS NANOS I LES N´ANNAS


------ÒSCAR----------------- XESCO--------------- XAVI------

--ANNA MASIP---------- ANNA PUIG------------ MARC------


A l´estiu parlant amb l'Anna Puig,em comenta que amb uns amics volen fer el Carlit,jo per tot el morro li dic......... m'apunto!

Així doncs el dia escollit és l´11 d'Octubre,ens trobem al càmping el dia abans,presentacions del grup i ultimem els detalls, decidim sortir a las 6:30.........apa ha preparar la motxilla i dormir d'hora.

5:45 del matí,sona el despertador,rentar-se,agafar l'aigua de la nevera,repasso no hem deixi res,agafo unes galetes i fem un café.Pugem als cotxes, primer ensurt,la porta del càmping és tancada,intentem d'obrir-la amb la mà i per sort no és tancada amb clau.

Arribem a las Bulloses sobre les 7:30,baixem dels cotxes i................fot un vent fred d´un parell de.....,ens abriguem,carreguem les motxilles i comencem la marxa.

Creuem la pressa de l'estany de les Bulloses,no tenim cap dubte del camí què hem de seguir,a part d'estar molt ben senyalitzat,som bastants els que avui hem decidit fer aquesta ruta.

Caminem una estona,i primer dubte,pugem pel costat de l'estany Viver i baixem per l'estany Sec o al revés?Decidim anar per la banda del Viver,al veure més estanys creiem que la pujada serà més amena.


Anem caminant tot fent parades per menjar alguna cosa,anar fent fotos(Xesco,gràcies pel reportatge),contemplar el paisatge,la veritat és que el primer tros és molt agraït per caminar i molt bonic ja que vas veient un estany i un altre......mires avall i les vistes són fantàstiques.

Tot d'un plegat el bon camí s'ha acabat,davant veiem una pujada força pedregosa,darrera d´un núvol molt trencat apareix el Carlit.....ens el mirem i el rebategem com a Carlit i su P..... Madre.Ens animem pensant que dalt del Coll Colomer pararem a esmorzar i només ens quedarà el tram final,seguim amunt i arribat a dalt fem la parada.Reposem una estona,esmorzem i seguim,comença l'ascensió final,el temps es complica i tenim una boira baixa pixanera bastant molesta,caminem una estona i tothom qui baixa ens recomana no pujar,ja que a la part de dalt fa molt vent i patina molt,així que fem una reunió ràpida i decidim recular i no coronar,no ens ho pensem gaire,fem una foto i avall.


Baixem tranquil·lament gaudint de les vistes,fem una parada per estirar,menjar, i saltar una estona,reprenem la marxa i fins abaix,arribem al refugi a les 15,hora de dinar fer una cerveseta i comentar la sortida.


Tot i no fer el cim la sensació que em queda es d´haver fet una excursió molt maca,he passat un dia fantàstic,així que moltes gràcies al grup per integrar-me com un més,quan vulgueu ja sabeu..... tenim un repte pendent..........EL CARLIT I SU P.... MADRE!!!!!!!! Ens espera.






















2 comentaris:

Òscar ha dit...

Gràcies Marc per la crònica,

Mira que sentiré vegades dir: el Carlit i su p madre!!! jo que mai pronuncio "tacos" segons diu la Puig, la veritat és que em va sortir de l'ànima! Jejeje!!! Jo també vaig passar un dia fantàstic...és que tenim uns amics que no ens mereixem ;·)

Queda pendent l'ascensió pel proper estiu, ehhh!! jo ja tinc preparat el paravent...

Una abraçada,

Òscar

Anna Puig ha dit...

Ei rei m'agrada molt el teu blog,aquesta crònica, les fotos i sobretot que tots coincidim en haver passat un dia fantàstic amb uns amics fantàstics(que sí ens mereixem, jeje)!!!
L'ascensió? la farem el proper estiu i tant que sí!!! I si cal tornem a dir "el Carlit i su p... madre, oi Òscar?"

Bé, a veure si t'animes i vas omplint el blog, que és guai això.

1petonet,

Anna.